Comentar
-
+
Decapitacions XII
Finalment vençut el 1713 després d'un intent de fugida cap a Mallorca amb altres companys és pres i dut a judici.
Josep Moragues és considerat culpable del delicte d'alta traïció i per tant, condemnat a mort. La decisió del tribunal és que mori a garrot.
L'endemà de la sentència, junt amb dos companys més, és mort a garrot, descalç i amb camisa de penitent, refusant-li tot honor.
Després de l'execució fou esquarterat i el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro al davant de la diputació del general de Barcelona per escarment de patriotes.
Els precs de la seva muller perquè la gàbia fos retirada i el crani restituït al seu cos no foren atesos fins dotze anys després de l'execució.
219 anys després, molts catalans celebraven amb satisfacció la instauració de l'Estatut d'Autonomia de 1932 que com el cap d'en Moragues, havia estat mutilat, també, per les Corts de la República Espanyola.
I el seu cap sangonós exposat públicament dins una gàbia de ferro per escarment de patriotes.
Viatger, vingues d'on vingues
si tens lo cor honrat
flecta els genolls i prega,
com fill davant lo cap
del pros Josep Moragues,
lo nostre general. (*)
¡Mort esclava!
Ocell engabiat en gàbia secular
ocell nostrat, orb, eixalat,
vermell de sang
i de vergonya.
No serem pas relapses
No serem pas relapses.
L'atàvic escarment
ens servarà tostemps.
Ocell refet, cantes cínic avui:
la llibertat
decapitada...
(*) La parte en cursiva está basada en textos de Pere Quart, Àngel Guimerà, Josep Maria Figueres, Ignasi Roda y Ramon Muntaner.
Se omite en la versión single de 1974.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
© 2026 CANCIONEROS.COM
Notas legales
Servicios
• Contacto
• Cómo colaborar
• Criterios
• Estadísticas
• Publicidad
Síguenos
