El burro i l'àguila

Qui fa i desfà quan vol sense manies,
retalla siluetes sense rostre
que corren, s'agenollen i raspallen,
xisclen com marietes donant ordres.
Per el seu bé i per el nostre mal?
Són el burro i l'àguila reial.

Per què ballem el ball de mala gana?
per què tanquem finestres, quan obertes
deixen entrar la llum que abans teníem?
per què les flors ja neixen totes grises?
per què em de regar pedres quan no cal?
perquè ho mana el burro i l'àguila reial.

On es diuen paraules i discursos,
que cada dia més ningú s'escolta?
On s'estripen raons imprescindibles?
On encara es recorden les Croades?
On l'amor es pecat per immoral?
On hi ha el burro i l'àguila reial.

Quan tornarem a riure com ho feien
els nostres pares, fort, sense recança?
Quan deixarem els nervis de l'espera?
Quan dormirem tranquils d'una tirada
i oblidarem per sempre el «tant se val»?
Quan es morin el burro i l'àguila reial.

Sortirem al carrer, i una gentada
es fondrà amb salts de joia i alegria,
i el sol resplendirà radiant i amb força,
i el festeig durarà quatre setmanes,
una gresca a nivell nacional
quan es morin el burro i l'àguila Reial.