El currucucú

Dues lliures de carn,
que el marit se m'apaga:
té el currucucú
i el cuc se li amaga.

A ponent fa fred,
a llevant fa calda;
llesques de dos pams
que abans em menjava.

Teies i carbó,
el tió ja no caga;
et dono el pendó
si em deixes la daga.

Després trobarem
ginesta cremada,
els camps arrasats
i la gent cansada.

Llampecs i calfred
i la nit no s'acaba.
La justícia fa
i vostè s'amaga.

Diuen que demà
es morirà el bandarra,
però fa massa anys
que anem dient «ara»!

Puc passar davant?
Que el marit se m'apaga:
té el currucucú
i el cuc se li amaga.
Si algú no m'ha entès
ja pot fer-se frare.