Flor de clavell

En el llibre petit
hi pot haver bona escriptura,
i en el teu petit llit
t'estimo com ànima pura.

Que sigui sempre nit
no és pas del tot imprescindible.
L'hora baixa, està escrit,
t'arrapa com un imperdible.

Del teu consol jo visc,
proximitat i companyia.
El temps amic, cap risc,
segon tant llarg que dura un dia.

On mana la raó,
la diferència ens aproxima.
No identificació,
allí on l'amor regalima.

La música que faig,
si fa un niu en la teva orella
serà aigua de maig
o potser llàgrima en parpella.

Ets forta i natural,
com el bambú que el vent no arranca:

Si em deixes: funeral!
Em penjaré d'aquella branca.

Em dones un forat
on jo m'hi fico com granota,
sucós i perfumat:
allí morir quasi no es nota.

Ens agraïm sovint
la neu, el sol, tota la terra,
ens perdem, laberint,
tan cert com sóc Pi de la Serra.

De gestos i costums
en fem servir, però no massa:
ens guiem pels bums bums
del nostre cor quan tu m'abraces.

Així ho cantava un vell
a una flor adormida,
quasi pansida,
flor de clavell.