La meva mà

La meva mà s'ha declarat en vaga
de dits caiguts;
vol sabó bo i una manicura
cada dilluns.

L'autoritat m'ha dit que està a l'espera
del que us diré:
intervindran a la seva manera,
ja ho fan prou bé!
Què s'ha cregut la insolent urpa estranya?
Ara veurà!
Jo sóc molt bo fins que tinc mala ganya,
l'haig de tallar!
Però, després, què faré amb la guitarra?
com escriuré?
Serà possible que sigui tan bandarra?
Com ho faré?
L'autoritat, si ve i me l'empresona,
serà pitjor!
Intentaré actuar per les bones,
serà el millor!

Qui vol sabó?, m'han dit que aquesta marca
fa olor de pi.
Però manicura, no, que no ho suporto!
Està bé així?
M'ha dit que no: o tot o res, diantre!
No vol cedir.
Aquesta es creu que sóc el Xa de Pèrsia
o la Bi Bi;

Me n'he anat cap a collir patates.
Què s'ha cregut!
Ara la tinc plena de terra i nafres,
l'he ben fotut.

Sabeu prou bé que penso com vosaltres
(com quasi tots),
però la mà no!; només en tinc una altra
i em serveix molt!

La meva mà s'ha declarat en vaga
de dits caiguts,
vol sabó bo i una manicura cada dilluns.