Maria Joanna

Maria Joanna prohibida, no puc sincerar-me més,
colombiana distingida, "capullo" sense llavor,
el teu perfum és l'olor que em fa suportar la vida.

Quan no et tinc tranquil t'espero, que quan ets dintre de mi,
voltejo com un torero sens posar en perill el cos.
Si tinc gana menjo arròs i et dedico aquest bolero.

Quan ve el temps de la collita, cap a mitjans de febrer,
a l'hort ens donem la cita, et deixes acariciar,
a sol i serena assecar, veritat cantada i escrita.

EI teu fum és una boira, un núvol conqueridor
que m'esborra la memòria i em demana solament
el teu contacte urgent sense cap escapatòria.