Naufragi

El fracàs és una posta de sol sense cap poeta,
és un nen que xucla aire perquè no té cap... teta,
és el signe de la resta sense multiplicació,
una boira radioactiva sobre la V de victòria
i plou sobre mullat, pico sobre ferro fred,
parlo sovint per no dir res,
em sembla que no m'has entès.

I la cançó s'abandona com als vells perquè fan nosa,
no és veritat que Barcelona sigui bona si no sona,
et canvio deu campanes per un campaner com cal
i es van ofegant sardanes en un mar d'aigua mineral.

La música d'aquí es fa amb gana de debò,
fred a l'hivern, calor a l'estiu, music pagat no fa bon so.

El fracàs és solidari com el Barri de La Mina,
com qui va de pericó, com qui va d'aspirina,
si a la cara de derrota li saps treure bon profit,
més d'una i més de quatre te les pots emportar al catre.