N'hi haurà per tothom

Serà un castell de focs com ningú mai n'hi ha vist,
farà badar al més alegre i al més trist.
Un esclafit fenomenal tan ràpid que no farà mal,
quan el sentiu no us el perdeu, obriu finestres i balcons,
ulls de bou, targes, porticons, les portes ben de bat a bat.

Des del marquès al majordom, ara n'hi haurà per tothom,
ara n'hi haurà per tothom, heu d'estar a punt,
serà potser aquesta nit, si no és avui no tornarà, ja us ho ben dic.
No quedarà ni un arbre dret, ni una gallina, ni un pollet,
tot serà pla, llis com un ou, un vent calent escombrarà
ciutats, muntanyes i turons, es ficarà a tots els racons.

Des del més miserable al prohom,
ara n'hi haurà per tothom, ara n'hi haurà per tothom.
Els parents morts ens ben maleiran la pell
de perdre's l'últim espectacle, el més bell.

Lo de Hitler va ser jugar comparat amb el que vindrà,
l'Atil·la era com per a nens jugant amb cavalls de cartró,
soldats de plom, tancs de llautó, també ho dic per Napoleó.

També per al qui no té nom, ara n'hi haurà per tothom,
ara n'hi haurà per tothom,
i encara, amics, no haurem de pagar-hi ni cinc,
hi passarà el pardal, també l'ornitorinc.
Salto de goig, nerviós, content,
impacient espero el moment, serà en tercera dimensió
sa, natural, tecnicolor en tons de gris, vermells i or,
fins i tot podrem olorar... rom,
ara n'hi haurà per tothom, ara n'hi haurà per tothom.