Per una carícia

El jutge la va cagar, no estic sonat,
un cop de maça i va sentenciar:
cap al psiquiàtric, que entri el següent cas.

Havies camelat aquell magistrat
amb una carícia, amb una sola carícia,
la justícia és una conya.

Si et vaig tancar a casa es perquè era gelós
dels homes que et miraven, com si jo no hi fos,
se'm van creuar els cables, se'm van fondre els ploms,
ho vaig fer per amor.
I em van internar i em van dopar
amb pastilletes de tots els colors,
em tremolaven totes les parts del cos,
em donen per menjar cullera i pa.

Però per una carícia, per una sola carícia,
donaria el meu plat de sopa, ai...
N'hi ha que bavegen com un nen petitet,
d'altres xarrupen tacant-se el pitet,
el cuidador vigila el que sempre es fa pets,
jo penso sempre en tu.
Trossejo paperets de vàter nets
que després llenço i es posa a nevar,
no puc aguantar-me i em poso a ballar,
baldufo, remolí com un dervitx.

Però una carícia, una sola carícia
em faria tocar de peus a terra, ai...
Quan sento el tren per la nit
em toco entre les cames molt lentament,
el maquinista pita i m'agafa un neguit,
sóc l'amo dels meus ous.
Trepitjo innocents insectes lents,
abans els renyo, però no em fan cas,
i es que m'emprenyo si em tallen el pas,
m'arrenco sense un crit ungles dels dits.

Però una carícia, una sola carícia teva
em faria tocar de peus a terra, ai...
No sóc res més que un intern entre tants,
tu tan tranquil·la te'n rentes les mans,
treu-me d'aquí que la cançó s'està acabant,
no tardis, per favor.