Perpetuum mobile

Sentíem com el sol ens torrava la pell
jaient a prop del mar tot ple de peixos;
de fonoll olorós en fèiem un farcell,
escoltant pescadors n'apreníem els deixos.

Cap a l'hora foscant passejàvem pel port
fins a l'hora de sopar menjant olives
miràvem l'horitzó, que es fonia somort
canviant els colors totes les perspectives.

I després de sopar se sentien els grills,
sense quasi dir res els escoltàvem;
la lluna dins el mar formava mil espills
i dormíem d'un tret, tranquils, no ens enyoràvem.

He fet dibuix despert d'un somni que pot ser;
només ens cal obrir la porta closa
i sense girar el cap partir camanduler,
tant se val dir-ho en vers, tant se val dir-ho en prosa.

Sentíem com el sol eixugava la pell
jaient a prop del mar menjant olives,
miràvem l'horitzó i en fèiem un farcell
barrejant les olors, colors i perspectives.

I dormíem tranquils un somni que pot ser;
només ens cal obrir la porta closa
i sense girar el cap partir camanduler
deixant ben enterrat tot allò que ens fa nosa.

Cap a l'hora foscant escoltàvem els grills
fins a l'hora de sopar no ens enyoràvem…