Postal de Rio a la manera de Chico

Quan la serena mulata, morena, ve cap a mi i em diu:
"Oh, Pi... sou gostosa de estar por aquí".
En un bar d'Ipanema, tots els matins caipere endins,
mentre el sol va fregint vianants.
És la ciutat de Vinícius, de Chico, de Caetano i Gilberto Gil
on la vida i la mort es batuquen i l'existència penja d'un fil.
Les olors inciten les papil·les i l'aigua plou, ningú en té prou,
es barreja lo vell amb lo nou.

On l'opulència és la naturalesa, on la llum, ummm,
on la misèria sap fer bum, bum, pratcumbum, prugurumdum,
deixo estar els problemes de casa per l'endemà,
i l'oceà vacil·la i em diu saravá, candomblé, capoeira,
som, berimbau, germà, irmão... però no hi ha orxata de xufla, si us plau.
L'orxata és la llet da nossa terra, un dia aquí en faré una plantació,
es dirà "orxata Pi du la Sera", em faré ric, tindré un avió,
i vindràs totalment convidada, gastos pagats il·limitats,
i farem uns quants fills, potser més...

Això vivia quan una veu sonora, em va dir:
ei, ja són les dotze i aquestes no són hores d'estar clapant!, no tinc remei.
Que freda que és la grisor de Barcelona en ple gener, sense calés,
i la musa fent la vida al carrer, els nens són a l'escola,
potser plourà o nevarà i la cançó s'autodestruirà.

Potser si hagués estalviat de jove, ara tindria un raconet al banc.
i ara mateix me n'aniria a Rio fent botifarra a tant entrebanc.
I la serena mulata morena vindria cap a mi, dient-me així:
"Sou gostosa de estar com meu Pi"