Quan un es torna gran

Quan un es torna gran, jo en sóc un bon exemple,
i escolta tant sovint: "Que bé que et veig i estàs!",
no ho diuen pas al Crist, que rau sagnant al temple.
A aquestes frases no en faig el mínim cas.

Freqüentment m'ho diu gent d'aspecte mil·lenari,
i d'altres que, potser, fa temps que no m'han vist.
Però no ho he escoltat mai, allí al confessionari:
no hi vaig des de vailet, és fosc, arnat i trist.

Però si l'opinió ve d'una dona agradable,
automàticament m'imagino saltant,
com ho fa un perxeró damunt d'una euga afable:
és l'amor d'un moment, l'amor passavolant...

"Per a tu no passa el temps..." és frase predilecta.
S'usa per quedar bé: aquest no és el meu cas,
Se'm recalca (ho sé prou) amb un posat d'afecte.
Sovint noto llavors, que em puja la mosca al nas...

Què saben dels meus mals, de les meves cabòries?
Ni tan sols els doctors, aquests mataparents...
dels que no he entès mai les seves oratòries:
em provoquen un fort i llarg avorriment.

Si mai estic pansit com que sóc un artista
ho sé dissimular i m'ho guardo per mi.
Ja hi ha prou maldecaps per anar amb la cara trista,
somric, dic: "estic bé, que sí, que sí, que sí...!"

La vida és un seguit de coses i més coses,
i a la meva edat pesen com un mamut,
tal un fardell punxant, de cardos i de roses,
fins que al final com tots, adéu i tururut.

Acabaré aclarint a la gent que m'ausculta,
que es mirin al mirall com faig cada matí.
Si no s'agraden gens, que es posin una multa,
o remuguin baixet: "el Déu que em va parir..."

Quan arribi el moment que tot es deslloriga,
que tant se te'n refot si és de dia o de nit,
em quedarà el consol d'anar a buscar la figa
d'una professional que et diu el preu, i al llit...

I quan de cos present, allí a la funerària,
sempre hi haurà un beneit que dirà consternat:
"Sembla que estigui viu", i cosa extraordinària!
mirant-me l'entrecuix exclamarà "i trempat!"

Quan un es torna vell se li arruga la pell...