Sé

Sé que la vida és amarga,
sé que costa guanyar el pa,
perquè les cançons que canto
ningú les vol escoltar.

Sé que l'hivern és terrible
per a qui no es pot escalfar;
sé que olora les roses
qui no ha d'anar a treballar.

Sé que la por i la tortura
al més fort fan tremolar;
sé que la veritat és força
que ningú pot aturar.

I el vent fa badar els poetes
i l'amor els fa plorar.

Sé de moltes injustícies
que ningú sap, ni sabrà;
sé de vides escapçades
per un sol gest d'una mà.

Sé d'herois que fan quinze hores
i tenen temps per cridar;
sé de fàstics i d'angoixes
que mai no podré oblidar.

Sé de qui ja no recorda
altra cosa que esperar;
sé de qui vol una corda
per penjar-se i acabar.