Sento el vent i em porta la pudor
de la meva ciutat i els sorolls se'm fan dies;
veig el mar cada dia més lluny;
escric sense parar milions de "tonteries".
Sé molt bé el que ara no puc dir;
mentrestant faig cançons que agraden o no agraden.
Jo sóc jo des de fa ja uns quants anys.
Han obert el carrer i quatre nanos baden...
Sóc d'aquí, no d'allà. Un moment:
que ho sàpiga tothom, per a mi té importància;
no he vingut per distreure a ningú;
tots patim el mateix, però pocs tenen ànsia.
No penseu que cantant es farà
altra cosa millor que polir la butaca.
I hem cridat algun dia plegats;
però fora fa mal temps: «Quina cançó més maca!»...
No patiu que no passarà res
que impedeixi dormir
aquell qui té el son plàcid.
Sembla, doncs, que tots estem bé així,
criant pap i engreixant el nostre ventre flàccid.
I després quan l'acte acabarà,
anireu a dormir, que la son no perdona
i jo demà tornaré a cantar
i passarà el mateix i passarà una estona.
Sento el vent i em porta la pudor
de la meva ciutat i els sorolls se'm fan dies;
veig el mar cada dia més lluny;
escric sense parar milions de "tonteries".
La cantautora catalana Lia Sampai, originaria de las Terres de l'Ebre, se encuentra en la antesala del lanzamiento de su tercer álbum de estudio Un Delta fràgil, previsto para el 18 de abril y del que acaba de presentar su segundo single.
La trovadora chilena Elizabeth Morris emerge una vez más con su nuevo trabajo, Los ojos del corazón, un álbum que refleja un proceso creativo de introspección y madurez artística.