S'ha de parlar per més dir

S'ha de parlar per més dir,
no per marejar perdiu.
I així després quan sortiu,
escolta'l mut perquè si.

Al sord dir-li la veritat.
Al manxot, un fort abraç.
Amb el coix, córrer capaç.
I al mort, fer-li un bon forat.

Pel tartamut, un discurs.
Pel boig, un govern o dos.
Morrejar amb amor un ós
i a la dona, tots els furs.

Volar amb l'àliga fidel.
Estimar a la serp com un fill.
I entendre que és clar i senzill,
pujar amunt com un estel.

Fer-se íntim amic del temps,
agraint-li cada minut.
Passar content per l'embut,
i generós prestar els rems.

De la nit buscar la llum,
amb el sol entendre's bé.
I comprendre el "ser o no ser",
quan el foc es torna fum.

La mà, per acariciar.
Els ulls, per no ser estranger.
I el sexe, és clar, també...
els peus per marxar i tornar.

Més vells que el cagar ajupit
són aquests consells per tu.
I si sóc inoportú,
pren-te'ls com un acudit.

I si la por, com llençol
fred i humit, et cau damunt,
i et sents totalment difunt,
millor que deixis l'alcohol...

De vos Fages de Climent
he xuclat el tarannà.
I enviaré a fer la mà,
si mai algú em diu: "Valent!"

I acabaré amb la perdiu,
doncs per vèncer el seu mareig,
que oblidi el repapieig,
i s'ocupi del seu niu.

Però recorda...
que a l'enemic venceràs,
quan no li fotis ni cas.