Si algú se sent al·ludit
i té ales, que no voli!
El refrany que cantaré
és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Pot ser ens ajupim sovint;
no és per hàbit ni caprici,
que és per esquivar el calbot
i esperar el moment propici,
tant si es vol com si no es vol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Al camp la fruita es podreix,
hi ha massa intermediaris.
"No hi ha planificació",
això diuen els diaris,
i així resa el camperol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
A Suïssa han ingressat,
milers de milions a cabassos.
Després diuen que és l'obrer,
el culpable dels fracassos
i la manca de control:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
A ciutat anem de cul,
ningú s'aclareix, tot falla.
Ja no podem respirar,
tothom més o menys la balla,
de l'agost fins al juliol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses.
Sona un tret com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fills i dol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Heu d'oblidar, si podeu,
aquests 40 anys de Glòria.
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
La unitat no té destí,
l'univers no és cap llimona.
Tinc un passaport que diu:
"Ha nascut a Barcelona
i per tant es espanyol".
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
(El Tribunal, dit Suprem,
era en mans de falangistes,
varen apartar el Garzón,
vaja merda de juristes
que els agrada el "cara al sol".
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.) (*)
Jo cada cop veig més clar,
que el poble diu el que pensa.
Hem après aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
(*) Este párrafo no aparece en la versión primera de la canción.
Versión cantada en el "Concert per la llibertat" (Estadi Lluís Companys de Barcelona, 2 de diciembre de 2017)
Si algú se sent al·ludit
i té ales, que no voli!
El refrany que cantaré
és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Al camp la fruita es podreix,
hi ha massa intermediaris.
"No hi ha planificació",
això diuen els diaris,
i així resa el camperol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
A Suïssa han ingressat,
milers de milions a cabassos.
Després diuen que és l'obrer,
el culpable dels fracassos
per lo de Jordi Pujol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses.
Sona un tret com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fills i dol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Heu d'oblidar, si podeu,
aquells 40 anys de Glòria.
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
La unitat no té destí,
l'univers no és cap llimona.
Tinc un passaport que diu: "Ha nacido en Barcelona,
por lo tanto es español".
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Independència, d'acord,
però si és revolucionaria;
doncs a mi tant se me'n fot
que m'exploti un de casa,
un d'Espanya o un mongol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Ho estan tergiversant tot,
reculem cap al franquisme:
exili, censura, presó,
ull buidat per policia,
càstig, ràbia i desconsol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Jo cada cop veig més clar
que el poble diu el que pensa.
D'ell he après aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
La ciudad de Barcelona rinde tributo al cantautor Luis Eduardo Aute con una pieza artística instalada en la plaza Rovira i Trias del barrio de Gràcia, lugar donde el artista pasó parte de su infancia y al que dedicó una canción en 2010.
La cantautora colombiana presenta un nuevo trabajo grabado en vivo en un patio de San Telmo, como homenaje íntimo a la ciudad de Buenos Aires, donde interpretó cinco canciones en formato acústico junto a un trío de músicos.