Una tarda qualsevol

Un dia sense importància,
una tarda qualsevol,
m'he trobat en una plaça,
la de Sant Josep Oriol.

La humitat, com sempre massa,
les llambordes fa lluir,
l'olor del mercat m'embafa,
tant que quasi em fa patir.

He aturat la caminada
sense cap motiu precís,
eI dia minva com sempre
a Barcelona, indecís.

La llum elèctrica freda
fa una taca en un racó
que sembla un Tàpies anònim
si ningú tanca el balcó.

De vegades una gota,
o una llàgrima potser,
cau d'un fanal que s'esgota
d'ésser tot sol al carrer.

Encenc una cigarreta
i la llum que fa el llumí
em fa descobrir de sobte
que estic tot sol, jo amb mi.

Una, dues, quatre gotes,
comença a plovisquejar,
tanquen el balcó i el Tàpies
de cop i volta se'n va.

Sé que molts creuran que perdo
el temps miserablement,
però que jo sàpiga encara
ningú no ha trobat l'invent
que faci aturar les hores
si algú ho sap i m'ho vol dir,
el perdria tot el dia
per tornar-lo a recollir.