Virginia Slims

Si fossis mar, en tu em capbussaria.
Si fossis terra, m'hi moriria a gust.
Si fossis foc, m'hi socarrimaria.
Si fossis cel, pregaria al teu bust.

Però no ets mar, i també m'hi capbusso.
Terra tampoc, però allí, sí, morir amb tu.
El foc ja dus, i amb ell no m'esbatusso.
Si el cel sou vos, és jove tendre i cru.

Vens d'un país un pel tocat de l'ala,
ple de volcans que fumegen al sol,
el nom precís que té és Guatemala,
i es mou vital entre marimba i dol.

Enlluernat, les opinions no compten.
Vull dir que, no les penso pas cantar!
Un racó que és meu, van i me'l desmunten.
Fins aquí podíem arribar!

Cançons d'amor. Milers deu haver-n'hi,
mamella grassa turgent i abundant.
Totes de cop per a mi és massa tiberi.
Una em fa encant quan és emocionant.

No sóc Sabina, que és l'únic que s'aplica
a explicar els coits i derivats.
Jo vaig al gra, i així no en tinc ni mica...
doncs aquest art no el fan els arrauxats.

Tot és causal, tot té un perquè, la lluna,
ara resulta que era un paradís,
i que veu més aquell que més dejuna,
Capital de França?... París!

Res és casual, la nostra casa és nostra.
No l'ensenyem però tothom la veu.
Vivim discrets porta, finestra, sostre.
I ens respectem els ulls, la pell, la veu.

I si la fam em demana tiberi
i la cultura és un filet de bou.
I si, de fet, tot és un encanteri,
soroll, desordre, confusió, enrenou.

Que ningú, però, em segueixi a la vora,
doncs el meu pas ensopega sovint.
Gràcies a tu ja no caic a deshora.
Quan tu m'ajudes jo dic: "és l'instint..."

Pergamí suau és la pell de la mòmia,
el temps allí ha fet un bon treball.
Si tu em fas, així una carantoina...
en tindré prou fins la missa del gall...

Acabo ja: és l'hora que les àvies,
de tant patir no paren amb l'anís.
Senten sorolls en una vella gàbia:
un rossinyol asmàtic canta trist.