Com he fet sempre

Ja sé que és molt a prop
el meu final, sé que m'espera.
Ja ho sé, però no tinc por,
per mi serà una altra frontera.

Jugant, tot ho he perdut
no es pot pas dir que he estat exemple
i visc com he volgut,
com he fet sempre.

L'amor no ha estat res més
que uns bons moments que he pogut viure,
cap d'ells no ha fet després
que jo deixés de ser ben lliure.

Voltant, he vist mig món
i encara tinc el cor alegre
i faig de rodamón
com he fet sempre.

Si és que he sofert, si és que he plorat,
no ha estat pas res, ni me n'he adonat.
Només he après a ser feliç.

I si avui és un dia gris,
i a mi no em plau, el faré blau,
com he fet sempre.

Potser també he dubtat
quan he buscat nova alegria,
potser la llibertat
no l'he trobat allà on volia.

Però, arreu, tota la gent,
busca, lluitant, plena de febre.
Jo ho veig mig somrient,
com he fet sempre.

I ja comprendreu que sigui així,
si és que demà m'he de morir.
Més val passar sense patir,
més val parlar sense fingir,
més val marxar sense plorar,
com he fet sempre.