Qual serà·l jorn que la mort jo no tema

¿Qual serà·l jorn que la mort jo no tema?
E serà quan de ta amor jo m'inflame;
e no·s pot fer sens menyspreu de la vida
e que per tu aquella jo menyspree.
Lla doncs seran jus mi totes les coses
que de present me veig sobre los muscles;
lo qui no tem del fort lleó les ungles
molt menys tembrà lo fibló de la vespa.

Prec-te, Senyor, que·m fasses insensible
e que en null temps alguns delits jo senta,
no solament los lleigs qui·t venen contra,
mas tots aquells que indiferents se troben.
Açò desig perquè sol en tu pense
e pusca haver la via que en tu·s dreça.
Fes-ho, Senyor, e si per temps me'n torne,
haja per cert trobar ta aurella sorda.