Tol-me dolor com me veig perdre·l segle

Tol-me dolor com me veig perdre·l segle
car mentre·m dolc tant com vull jo no t'ame,
e vull-ho fer, mas l'hàbit me contrasta:
en temps passat me carreguí la colpa.
Tant te cost jo com molts qui no·t serviren,
e tu·ls has fet no menys que jo·t demane,
perquè·t suplic que dins lo cor tu m'entres,
puix est entrat en pus abominable.

Catòlic só, mas la fe no m'escalfa
que la fredor lenta dels senys apague,
car jo eleix ço que mos sentiments senten,
e paradís crec per fe i raó jutge.
Aquella part de l'esperit és prompta,
mas la dels senys rossegant la m'acoste.
Doncs tu, Senyor, ab foc de fe m'acorre
tant que la part que·m porta fred abrase.