Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Reis - Nadala republicana


Versión de VerdCel
A la penombra, un descampat.
Deixalles i brossa, turonet de fem.
Restes de plàstic, trossos de joguets.
Podríem donar vida a l'inert.

De les despulles farem regals,
vestits de festa, guarniments.
L'albada de nous decorats.
Podríem donar vida a l'inert.
Podríem donar sol a l'hivern.

Quan no tens valor,
quan les coses no estan enlloc
no proves escarbar en buit,
no intentes saltar un mur,
però sí que pots mirar cap a dalt.

Diuen que van a arribar,
veig que estan a punt d'aplegar
diria que ací estan.
Persones que creen un bonic ambient
que fan veure a la gent
un paisatge verd i diferent.
Quan no tens valor,
quan les coses no estan enlloc
i soles et deixes arrossegar,
no proves escarbar en buit.
Però sí que pots mirar cap a dalt.

Imaginar, creure, volar, imaginar...
Diuen que van a arribar
veig que estan a punt d'aplegar
Diria que ací estan
Persones que creen, un bonic ambient, verd i diferent.
Imaginar, experimentar.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM