Acompliment

No em costa gens de pensar que ja és tard.
No em costa gens de dir que no m'escolten.
No em costa gens d'alçar els ulls cel amunt
i plànyer-me i fer l'orni.

Puc progressar si aprenc d'ajupir el cap.
Puc cridar tant com vulgui amb els que criden.
Puc tenir càrrecs públics i envellir.
Puc creure en Déu i repassar els diaris.

Davant mateix de la porta de casa,
però, comença el món i a totes les cruïlles
hi ha gent que mor de fam o de tristesa.

Tu que et queixes sovint que els meus versos són aspres
pots llegir a l'inrevés les paraules que escric,
o bé tancar-te amb clau a casa teva.