Cambra 343

A la cambra d'hotel tres-cents quaranta-tres
tu esperaves potser la trucada de casa.
Vaig pujar per parlar i per prendre una copa.
Em vas dir que em quedés. Miraves el telèfon.
Entrava llum d'estiu, a raig, per la terrassa.
La vànua era vermella. La teva pell, rossenca.
Se'ns va fer clar de sobte damunt dels llençols clars
a la cambra tres-cents quaranta-tres.

A la cambra d'hotel tres-cents quaranta-tres
les hores eren plenes i llargues com els segles.
T'havia conegut feia una eternitat:
el vespre abans ballaves balades malencòniques.
Havíem caminat, embriacs, per avingudes
regades d'humitat. Havíem parlat força.
Vas penjar el "no molestin" a la porta de fora
de la cambra tres-cents quaranta-tres.

A la cambra d'hotel tres-cents quaranta-tres
es va fer altra vegada de nit i altra vegada de dia,
mentre els cossos repetien els jocs.
Vam viure dins la cambra com si el món no existís,
com si el món fos només la cambrera que truca
i el perill del telèfon damunt de la tauleta.
Nerviosa, resseguies el collar del telèfon
a la cambra tres-cents quaranta-tres.

A la cambra d'hotel tres-cents quaranta-tres
vas sentir que el telèfon començava a sonar.
Vas girar-te d'esquena, un llençol a l'espatlla.
La veu, desconeguda. Jo et mirava de lluny.
De cop et vas vestir sense dir cap paraula.
Et dec res? Per què ho dius? Vas marxar amb certa pressa.
Vaig tancar sense balda, vaig deixar els llums oberts
De la cambra d'hotel tres-cents quaranta-tres.