Cançó de bon matí

Si tinc son, si no tinc son,
prou la llevaria
una gota de la font
a punta de dia.

Me'n vaig amb el pensament
i el vestit de festa;
i duc entre dent i dent
un brot de ginesta.

El bastó recargolat
el cos m'apuntala;
passa un xiscle esparverat
i el brunzir d'una ala.

La gràcia del dematí
ve de mica en mica;
ara el sol no sol trair,
i el tàvec no pica.

L'home que deixa el replà
quan l'estel s'apaga,
cap veïna dirà
baliga-balaga.

Jo me'n llevo de matinet,
esmorzar i beguda.
Ja trobo tirant pel dret
la mata de ruda.

Ja trobo la Blancaneu,
i la Carmesina;
adéu, Blancaneu, adéu!
Ai, adéu, fadrina!

Tinc un ull espavilat
i el desig que salta,
i una mica de pecat
entre galta i galta.

Tinc tots aquests anys que tinc
dintre de les venes;
però encara no m'avinc
a penes i penes.

Vés-te'n, gratapalles d'or,
vine, alosa mansa...
Arrupida al fons del cor
porto l'esperança!