Cançó del blat tendre

No em vingueu amb cares velles,
no em vingueu amb geperuts,
ni amb rostolls i brins de palla
que la calda els ha begut;
ensenyeu-me un blat ben tendre
si em voleu alegrar els ulls.

Una noia si es ben noia,
te per mi doble virtut;
que tremoli, que s’esveri,
que no es fii de ningú;
ensenyeu-me-la d’aquestes
si em voleu alegrar els ulls.

Que no sia parladora,
cor encès, llavi dejú.
Que li vingui la follia
sens saber com li ha vingut.
Ensenyeu-me violetes
si em voleu alegrar els ulls.

Si voleu que m’enamori,
jo us diré el mitja segur;
feu-me córrer per les feixes
quan el blat es tan menut;
si voleu que m’enamori
i em voleu alegrar els ulls.

Borrissol que s’esgarrifa,
pell que es deixa anar tot just,
miradeta avergonyida,
i sospir escorregut…
ensenyeu-me galta gerda
si em voleu alegrar els ulls.

Per vosaltres l’or que crema,
l’aiguardent del mes de juny!
Si em plau el març que marceja,
el febrer em ve mes de gust…
Deu-me fruita primerenca
a les dents, al cor i als ulls!