Cerimonial

Berenàvem pa amb oli i pluja mentre esperàvem que es complís el presagi
una estranya tibantor de l'aire, un silenci carregat de mirades
de sirenes i bales, de dents serrades, de llàgrimes de ràbia.

Catedral de la mort
pell de bèstia encesa
digues qui t'ha convidat
a tants mars de tristesa.

De dalt dels terrats afusellen la lluna, la pruna
vestida de dol dama mort s'arrossega per desertes avingudes
un cel de voltors a l'aguait embriacs de sang i de ràbia.

De lluny arribaven poemes de dol amb ràbia de llapis trencat:
l'han matat a trenc d'alba d'un rebrec al clatell
va sopar normalment i desprès va dir que no el destorbéssim
que volia dormir tota la ràbia.

El blau de tan blau s'ofegava en el mar
vermell al foc i als llavis pintats de les dones
l'esperança i els arbres borratxos de verd
la tarda esqueixada en lila i morat
els blats creixien de groc
la nit un drap negre estès sobre la nit
falç i martells i vocals i clavells.
Ràbia.