Ciutats

He estimat les ciutats com s'estimen les dones:
per les coses petites, les nueses secretes,
certes complicitats al voltant d'una música.
Les ciutats de ports bruts i burgesetes rosses,
les ciutats amb passejos pretensiosos i clars.
Com s'estimen les dones, amb el joc dels sentits
i l'amor dels racons i el conflicte dels tactes.

He passejat ciutats com s'explora una pell:
aturant-se als instants que endevinen la vida.
Les ciutats barrejades de terrasses amb sol
i una muntanya al fons per contemplar-hi el mar
i unes cases antigues que habita gent absurda.
Com qui explora una pell: capficat en els dits,
resseguint cada plec com si no hi hagués mapa.

M'he perdut a ciutats com qui beu massa vi:
amb una borratxera que fa suaus les arestes.
I l'aire més lleuger, els colors més precisos.
Les ciutats sense rectes, que ningú no ha inventat,
laberints cabdellats de fantasies gòtiques.
Com qui beu massa vi. Sense saber del tot
el camí de tornada. Tampoc si vols tornar.

He deixat les ciutats com qui acaba un amor
abans que no s'acabi: canviant-nos les adreces,
prometent el retorn, recordant-ne els topants.
Les ciutats de colors i llambordes humides
i gentades al metro i una música lenta.
Com qui acaba un amor: marxant de matinada
i enyorant-la molt temps, des de lluny, sense drames.

He estimat les ciutats com s'estimen les dones:
per un joc de mirades, una proximitat
sostinguda, establerta, ordinàriament física.
Les ciutats escampades, trencaclosques oberts,
amb les nits sorolloses de comerços prohibits
i els matins plens de sol com un cos prop de l'aigua.
Com s'estimen les dones, com s'estimen les dones.