Ai si jo fos professor de gimnàstica
a l'institut on fas COU, a Les Corts,
i amb quatre mots contundents i sonors
et fes vibrar dins de la malla elàstica,
com em plauria de dir-te "fantàstica"
tot ensenyant-te els meus bíceps i el tors
i anar els dos sols dalt, a la biblioteca,
a practicar la gimnàstica sueca.
Ai si sabés ballar sol a la pista,
sense cap tall ni posar-me vermell,
i amb el cap alt i mig moll el cabell
fer-te l'ullet i no perdre't de vista,
com em plauria que un xic narcisista
te m'arrambessis amb tacte de pell
i al meu estudi, al sofà, a mitja llum,
treure't el suèter, empudegat de fum.
Ai si jo fos creatiu a una agència
que fes anuncis de colònies de preu
i calgués en un càsting trobar un cos com el teu,
la imatge exòtica de l'adolescència
com em plauria multiplicar l'audiència
amb tu a tota pantalla, posant dolça la veu,
i gravar en una cinta com em fas una dansa
i passar-la sovint, fins que acabi gastant-se.
Ai si jo fos oficial en un banc,
plegar a les tres i a les tardes de juny
veure't sortir de la classe, de lluny,
seguir-te un tros, avançar-te pel flanc,
com em plauria, en un bar massa blanc,
veure com beus i al carrer que retruny
'nar-te al darrera tot un vespre complet,
noia impossible, disfressat de voyeur.
El músico argentino Milo J lanza La vida era más corta, un álbum doble donde se cruzan el folklore argentino y los sonidos urbanos contemporáneos, en una obra que reúne a varias generaciones y cuenta con colaboraciones destacadas como las de Mercedes Sosa y Silvio Rodríguez.
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".