Parlo d'un temps

Sobtadament retornà el gran silenci
de xiscles negres i roents.
L'ordre, deien.
La creu va tornar a l'escola,
i Jesús fou clavat
altre cop entre els lladres.
Amb el braç enlairat
cap un cel de llambordes
Hissàvem banderes de por,
despulles de naufragi.

Parlo d'un temps
de llum d'escorxador
sense ressò,
ni ombra d'esperança.
Parlo d'uns ulls
glaçats d'esgarrifança,
fent el camí
de l'escola amb la por
de no esbrinar
la formula del vent,
l'àrea del cel
o el gust de la tristesa.
Parlo del temps
de la meva infantesa...
I de la infantesa
de molta més gent.

Hem vist com s'omplien
presons i taüts,
hem vist cossos
nafrats per sagetes
llaurar asprament
sota el jou del tirà.
I bisbes de greix
amb la creu a una mà
i a l'altre l'acer,
beneint la tragèdia.
Hem vist la mort
caminar sota pal·li
per la gràcia de Déu.