Retrats de l'enyor

Ni a les butxaques dels pantalons curts
ni entre les planes guixades dels llibres passats
ni a les fràgils vitrines
ni als àlbums de cromos
ni a les joguines trencades
ni a cap dels plecs dels miralls.
Al lloc he trobat la meva imatge d'abans.

Ni els tendríssims retrats de l'enyor
ni aquell cel neu de diumenge al matí
d'un blau mariner de llibre folrat
ningú no m'ha sabut dir
qui era jo.

On ha anat a parar la sentor de colònia
el meu cervell col·legial
l'efímer instant de plaer, de gresques
d'amics, sabres de fusta
i pilotes de papers d'esmorzar relligats.
Entre ganivets de sang recorríem l'espai
i la vida ens cridava a deixar de ser infants.

On retrobar tot aquell univers de tendresa
de llum, de pluja, de vidre entelat.