Road movie

El dia de les pluges
l'autopista era buida.
Et vaig buscar als hotels
de les ciutats més grises,
els rastres dels camions,
a les gasolineres.
Tot el món s'esborrava
als cops del parabrises.
No em volia aturar.
Calia córrer sempre.
Córrer més, rere els fars
vermells damunt la boira.

La nit de les tempestes
vaig entrar a tots els bars.
Pensava que hi series.
Vaig perdre el que em quedava
a un error de ruleta.
No t'havien vist mai
o no et van reconèixer
a les fotografies.
Vaig marxar a mitja nit.
El fum, rere la porta,
feia olor de cafè.
Fora, sempre plovia.

No sé si vull trobar-te.
Tampoc no estic segur
que a algun lloc existeixis.
Vull ser un cotxe que corre
per una carretera.
A la radio, una música.
Un cotxe sense ruta
per una carretera.

El dia de les pluges
calia que marxéssim.
Tenia un lloc per tu.
Es va fer tard de sobte.
Ara ja no puc dir-te
el nom de la ciutat.
Alguns vespres d'estiu
els recordo feliços
a balcons vora el mar.
Vaig marxar quan plovia
damunt les avingudes
cobertes de llums grocs.

La nit de les tempestes
no tenia cap sostre.
Un fred d'aigua glaçada
s'arrapava a la roba.
Et vaig fer una postal.
No sabia l'adreça.
Va quedar en una taula
enmig de jocs de cartes.
Quan vaig sortir al carrer
el sol s'endevinava
darrera les antenes.
El món era molt ample.

No sé si vull trobar-te.
Tampoc no estic segur
que a algun lloc existeixis.
Hi ha un estiu, fa molt temps.
I uns balcons i una platja,
que recordo a vegades.
I un cotxe sense ruta
per una carretera.