Taula del dos

I destil·laven la infinita soledat
de la declinació mal apresa,
del verb enganyosament irregular.
Vaixells de full de quadern
ara solquen el mar del crepuscle
vers un horitzó de guix blau.

2x1= Por
2x2= Teatre
2x3= Crit
2x4= lluny
2x5= Déu
2x6= Dogma
2x7= Escola
2x8= Vèncer
2x9= Dibuix
2x10= Fi

Sabíem
que les paral·leles convergeixen a la tarda lenta del dissabte,
que el dia no plega a cops de campana,
que les flors no perden pètals a les planes d'un llibre,
que teníem mitja hora de pati per oblidar una guerra perduda,
que un milió de morts ens convidaven al seny,
que érem una unitat de destí en el no-res.

Per l'infant que no he estat,
pel dictat sense accents,
pels crits de ritual,
per les veritats permanents,
pel cigarret d'amagat,
per la missa en llatí,
per la llengua oficial,
per tants mots prohibits,
pel terror quotidià,
pels berenars de foscor,
per el cop de regle a la mà,
per la taula del dos.