Timba

Hem quedat a casa teva. Porto el whisky. Tu, les cartes.
Jo les fotografies d'aquell any de Llançà.
En trec una amb la Maria i tu i jo banda per banda.
Te l'ensenyo. Te la mires. La deixem sobre la taula.
Tu barreges. Dónes cartes. Comencem. Primera mà.

Tens tres reines. Jo, parella. La segona tinc escala.
Voldria tornar a casa. No es pot aturar el joc.
Te'n recordes del que ens deia, a la sorra, aquella tarda?
Posa'm whisky. Hem de trencar-ho? Un dels dos ha de quedar-se-la?
Talles. Dono. Fem apostes. La tercera guanyo jo.

Ja no et queden més monedes. Les darreres són a taula.
Em miro la Maria com si ella fos aquí.
Són dos deus. Poso. Demano. No és farol. T'ho creus. Iguales.
Tu que tremoles. Descobrim de cop les cartes.
El teu trio és sols de quatres. La Maria és, doncs, per mi.

Prenc la foto. Me la guardo. No sé com acomiadar-me.
La sort m'ha estat amiga. No pensis malament.
Tu t'amorres a l'ampolla. Raja el whisky per la cara.
Cau per terra la tauleta i s'escampa la baralla.
Jo me'n vaig a buscar el premi, en silenci, lentament.

Però el premi no és a casa. Tot és buit. Sols hi ha una carta.
"Qui siguis, no m'esperis. Potser ja sóc molt lluny".
Jo no sé que la Maria és a casa de la Laura
on es juguen quina es queda i s'emporta cap a casa
un amant que compartien, a les cartes, com tu i jo.

He tornat a casa teva. Porto el whisky. Tu les cartes.
Jo les fotografies que he trobat al calaix.
No és pas lletja, la xicota. Cal aprendre a resignar-se.
Posa'm whisky. Ja ha sap ella? Qui guanyi es queda la Laura.
Tu barreges. Dónes cartes. I tornem a començar.