Sa cançó que escoltareu l'ha feta Guillem d'Efak,
més de mig manacorí i fill d'Antoni cremat,
la va fer a Son Coletes una horabaixa de març
déu vulga que durant molts d'anys pugui anar-hi caminant.
L'any 1450 pitjor fou que el de sa fam;
els rics mengen pa de xeixa diuen ses dones plorant;
els rics mengen pa de xeixa i per noltros sols no hi ha mestall;
Lo Tort Ballester ho escolta i li envest cap a ciutat.
I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l'altre anaven arreplegant amics:
si coratge té en Mates, més en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda, perquè era el més decidit.
Per donar compte al rei a Nàpols varen anar,
i el rei les dóna penyora de que tot s'arranjarà;
però els senyors de casa bona ni al rei volen escoltar.
Tres anys lo tort Ballester els tingué acorralats.
I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l'altre anaven arreplegant amics:
primer s'hi ajuntava en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda, per lliurar els mallorquins.
Set-mil cinc-cents sous donaven els nobles a qui el matàs;
feren venir mercenaris, moros i napolitans;
calaren foc a les cases i s'afartaren de robar;
llavors arribà la venjança, color de vi i de sang.
I era una colla de veure, tots eren manacorins,
si ho eren els condemnats també ho eren els botxins:
primer mataren en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit,
i lo tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu,
i escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.
Després d'aquesta endemesa tot romangué com abans:
els pobres, més bocaclosa i més vídues plorant, plorant;
i no ploraven per elles, ploraven pels seus infants.
Sa cançó que heu escoltat l'ha feta Guillem d'Efak,
qui demana a déu que el poble no tingui mai més tirans,
i que mai més no hi hagi guerres, ni lluites entre germans.
El músico argentino Milo J lanza La vida era más corta, un álbum doble donde se cruzan el folklore argentino y los sonidos urbanos contemporáneos, en una obra que reúne a varias generaciones y cuenta con colaboraciones destacadas como las de Mercedes Sosa y Silvio Rodríguez.
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".