Sa cançó que escoltareu l'ha feta Guillem d'Efak,
més de mig manacorí i fill d'Antoni cremat,
la va fer a Son Coletes una horabaixa de març
déu vulga que durant molts d'anys pugui anar-hi caminant.
L'any 1450 pitjor fou que el de sa fam;
els rics mengen pa de xeixa diuen ses dones plorant;
els rics mengen pa de xeixa i per noltros sols no hi ha mestall;
Lo Tort Ballester ho escolta i li envest cap a ciutat.
I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l'altre anaven arreplegant amics:
si coratge té en Mates, més en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda, perquè era el més decidit.
Per donar compte al rei a Nàpols varen anar,
i el rei les dóna penyora de que tot s'arranjarà;
però els senyors de casa bona ni al rei volen escoltar.
Tres anys lo tort Ballester els tingué acorralats.
I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l'altre anaven arreplegant amics:
primer s'hi ajuntava en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda, per lliurar els mallorquins.
Set-mil cinc-cents sous donaven els nobles a qui el matàs;
feren venir mercenaris, moros i napolitans;
calaren foc a les cases i s'afartaren de robar;
llavors arribà la venjança, color de vi i de sang.
I era una colla de veure, tots eren manacorins,
si ho eren els condemnats també ho eren els botxins:
primer mataren en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró, en Guinovart i en Fornit,
i lo tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu,
i escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.
Després d'aquesta endemesa tot romangué com abans:
els pobres, més bocaclosa i més vídues plorant, plorant;
i no ploraven per elles, ploraven pels seus infants.
Sa cançó que heu escoltat l'ha feta Guillem d'Efak,
qui demana a déu que el poble no tingui mai més tirans,
i que mai més no hi hagi guerres, ni lluites entre germans.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.