Avui l'he vista

Avui l'he vista la teva casa!
Avui l'he vista deserta i sola!
Encara em sembla sentir mos passos
com hi ressonen!

Aquelles portes que tu m'obries,
tots aquests llibres tancats i en ordre,
aquelles sales on ja no vibra
la veu tan dolça

Què sol, què trist sense mestressa!
Tot t'anomena, tot te recorda;
parets i mobles, jo crec, ma vida,
que també t'enyoren

Per la finestra que tantes tardes
has entreoberta, de llum ansiosa,
per la finestra des d'on em veies
passar a voltes

El sol entrava i amb un raig tímid
seguint la cambra palpant les portes
semblava dir-me i allà on és ella
perquè no torna

Entre eixa calma solemne i trista
mon cor, te busca mes ulls no et troben
parets i mobles com jo es consumen
com jo t'enyoren