Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu.-vine, vine!-
Però: -No passis!- diu un vel
de teranyina.

Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat
colgat de mata?
És un recer per adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi
qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
Qui sap si mor sobtadament
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest camí
a què em convida!
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida!