Rellegint la teva carta

Rellegint la teva carta
me n'adono que l'ortografia i tu
no esteu fets l'un per l'altre.

T'estimo vida
-com esvaïda-
més que ningú.
Ara no em diguis
-has escrit "digis"-
que ja no ets tu.
Jo t'ho suplico
-o en comptes d'u-
confia en mi.
El teu esclau
-un pèl babau-
avui i ahir.
L'amor ardent
-sobra un accent-
que ens ha lligat
a mi m'afecta
-això és correcte-
l'has oblidat.
Si renuncies
-com pronuncies-
a fer-me cas
fas de botxí
-accent a la i-
em mataràs.
Per què em demostres
-accent greu, ostres-
tanta fredor.
Dona gelada,
dona malvada
-la puntuació-
no aguanto ya
-no és català-
em mataré.
El cor em salta,
la teva falta
-i les teves què?-
Mira, t'esmeno,
no es diu veneno,
es diu verí.
De Luminal
que no et fes mal
un sol bocí,
et calmarà,
ho veuràs clar,
havent dormit,
i podràs viure
i aprendre a escriure:
Ho has negligit.