Ho sap tothom i és profecia

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
quan m'acotxava amb blats lleugers;
enllà del somni ho repetia
l'aigua dels astres mitjancers
i els vidres balbs d'una establia
tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
hi cullen plomes per llurs ales
i algues de sol, i amb veu d'albat,
criden per l'ull de les escales.
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
surten i guaiten, des del moll,
un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
que amaga els tints en bucs d'escata
quan crema l'arbre dels escrits;
al capità d'una fragata
li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
qui mor no mor, si el son és clar
quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
tots anuncien la ventura,
les Illes porten el saïm,
i els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el pa sense el llevat:
A cal fuster hi ha novetat.