Vinc a peu

Vinc a peu, tots ho podeu
comprovar, si m'observeu:
he arribat a peu, a peu.
Prou que em plau, no té pas preu
arribar allà on m'espereu
caminant, a peu, a peu.

Al carrer feia calor,
jo em cantava una cançó
repicant punta i taló.
No m'hauria sabut greu
travessar amb la passa lleu
la ciutat a peu, a peu.

M'agrada anar per'quí, per'llà,
sense saber on vaig a parar,
i veure places i carrers,
aparadors i botiguers.
I noies i nois enllaçats,
i vianants atrafegats,
i els avis tot prenent el sol,
i els nens que juguen a futbol.

Els carrers de les ciutats
vessen d'homes ben plantats
rossos, bruns, prims i cepats.
Potser un d'ells m'està esperant,
potser un d'ells m'està buscant
i el puc acabar estimant.

Sé que la felicitat
des d'algun racó amagat
crida els caminants d'arreu.
Per trobar-la qui sap on
jo faré la volta al món
caminant, a peu, a peu.