Jo vull ser «mis»

Jo he fugit de Vilafàstics,
un poblet de mala mort,
i he vingut a Barcelona,
a provar si aquí faig sort.
Jo diré que sóc inglesa,
vàries cases buscaré,
per ser "mis" acompanyanta
de les senyoretes "bé".

Com que sóc molt eixerida, com hi ha món,
ja he après l'enraonar 'allà London...

Jo vull ser "mis", "mis", "mis",
parlar l'inglès, yes, yes, i fer la dandy,
que a mi em serveix.
Quin compromís, mis, mis,
si algun pagès, yes, yes,
de Vilafàstics em descobreix.

Tinc d'inglesa ben bé el tipo,
talment semblo de London.
Sèria i molt encarcarada,
tota tiesa vaig pel món.
Per semblar una "mis" de veres
m'he comprat impertinents
i aquest barret que porto
és inglès i no l'entens.
És el colmo fer d'inglesa
quan jo sé: que el meu pare
d'allò més "inglesos" té.

Després de dinar el diumenge,
vaig anar al moll a les tres,
bo i veient allà un marino
que el vaig prendre per inglès.
Jo li deia: "Tennis, mister,
encender". I em contestà:
"No tinc mistos per encendre,
que he deixat jo de fumar".
Jo que em creia que era inglès va resultar
que ni el noi de Tona n'és més català.