La senyora

Senyors, ja n'he fet quaranta i encara estic bona, bona!
Guardo les formes rodones de quan era una xavala.
La taula plena de roses omplia de distinció
el convit i recepció que em donava un vell asmàtic,
que a part de ser molt simpàtic, era un xec al portador.

Ràpida com una anguila per clixar tontos i xorres,
em vaig vestir de senyora als divuit anyets de vida.
Tiro peles a cabassos, fumo i m'agrada el caviar,
em vesteixo com rajà, jalo sempre en bona taula,
i quan el sol obre les ales, just em retiro a clapar.

No hi ha lloc de perdició on a mi se'm tanquin portes,
des dels llocs amb les llums mortes fins al cabaret més bo.
Avions, trens i vapors, Costa Brava, Benidorm,
Palma, Eivissa, Hotel Colón, sempre visc la primera hora,
el diploma de senyora l'he fet respectar a tothom!

També sé que la bellesa amb el temps és un engany,
i també que el pas dels anys va podrint totes les veles,
i quan la naturalesa comenci a pegar-me fort:
tindré un pis, un cotxe gros, el vellet i el talonari
i més peles a l'armari que un gran banc de Nova York.