La cançó del tururut

D'una noia capritxosa
va prendrar-se un estudiant
i va dir-li sols mirar-la:
el cor se m'està eixamplant.

Si m'estima una miqueta
jo seré del tot feliç.
A l'escoltar això la noia
contestà punt i s'encís:
que també jo de vostè
m'he enamorat i el meu cor
sembla un tramvia desbocat.
I un vailet que els escoltava,
encarant-s'hi resolut,
en veu fort els hi cantava la cançó del tururut:
Tururut, tururut qui gemega ja ha rebut.

Van passar una temporada
que es volien amb delit,
disfrutant a totes hores,
tant de dia com de nit.
Però vingué que la xicota
al seu novio confessà
que es trobava delicada
i s'haurien de casar,
l'estudiant que ni somniava amb aquest pas
va pensar-se bé: demà m'afaitaràs.

I va dir-li: Mira noia, ves-te'n
per allà on has vingut.
I ella amb pena recordava la cançó del tururut:
Tururut, tururut qui gemega ja ha rebut.

Passà temps que ell ni pensava
en la noia que enganyà
i en un music-hall de fama
certa nit la va trobar.
Molt més maca va semblar-li
i engrescant-se els dos de nou
renovaran son idil·li,
fins que ella va dir-li: prou!
I ara observa amb gran sorpresa aquell xicot.
que no es troba de salut pas bé del tot.
I un amic que el visitava
preguntà com ha sigut, i exclamà:
És que no pensava en la cançó del tururut:
Tururut, tururut qui gemega ja ha rebut.