La Moñito

Jo sóc la bella Moñito, la flor millor de l'Edén.
Com m'ha ensenyat el gorditu, jo canto i bailo muy bien.
I hay que mirar mi meneo, el meu atrezzo hay que ver,
perquè en el ball com en todu el traje fa la mujer.

Apa! Y arriba las piernas, anda pa' arriba y pa' arriba.
Que jo semblo per castissa del mateix cor de Sevilla.
Digan-me ustedes, señores, si de debò estic genial
Digan-me si es que puedo bailar pronto en el Real.

Aquestes robes que porto em valen un Potosí,
són teles de les més fines que costen molt d'adquirir.
M'han dit que l'art segueixo podré arribar-ho a fer bé,
lo cert és que no em deturo corrent detrás del parné.

Apa! Y arriba las piernas, anda pa' arriba y pa' arriba.
Olé y olé mi sandunga, olé y olé por Sevilla.
Viva, que viva la gràcia. Viva, que viva la sal.
Digan-me si es que puedo bailar pronto en el Real.