La xava de sants

Soc filla de Sants,
duc les males sangs i les tares de la llibertat
que m'havien dat els meus pares.
Pels carrers estrets amb quatre vailets,
ja sentia com si dintre meu
se'm bellugués l'instint dels carrers.

Quan vaig ser capaç de ser un esquerràs,
a tota hora em van fer ser filla de teler, teixidora.
La fàbrica a mi em va fer sentir vanitosa,
perquè el meu tipet tan ufanós era el més vistós.

Un pinta de caliquenyo i gorra de tort,
que mirava un xiquet guenyo, va ser ma sort.
Vaig fruir la vida per primer cop com una ferida
que em duia a prop la disbauxa.

Al darrere les carenes d'un envelat
fou la causa de mes penes molt de bon grat.
Després com les altres vinga a patir,
vaig anar com totes pel mal camí, per sofrir.