El mestre d'escola

Em queia bé el mestre d'escola,
ens ensenyava a recitar.
Però avui tots s'han tornat bojos,
porten fusell fins els infants.

On han anat tots els poemes?
A on han volat tots els ocells?
Ja no hi ha fusta per quan glaci,
no queda ja ni un arbre dret.

És lluny el temps de les cireres...
Veig moltes noies pels carrers
venent-se a canvi de divises
i veig els nois matant-se entre ells.

Em queia bé el mestre d'escola,
dempeus cantàvem mil cançons...
I ara ens tanquem als soterranis,
tot el país és de genolls.

Quan se'n va anar, sense maletes,
no vam poder ni dir-li adéu.
Els homes preguen dins d'esglésies
i fan la guerra en nom de Déu.

Em queia bé el mestre d'escola,
el seu somriure i els seus ulls...
Encara creia en la paraula,
feia sentir-nos més segurs.

I ara què vols que et digui...
Vaig veure'l caure al meu davant,
de sang ben xopa la camisa...
Ja m'he fet vella i tinc tretze anys.