Els amics del senyor

En Pujol té la dona maca,
però no hi fa res,
ell n'empaita mil,
ara té l'ull posat a la criada
i li diu cosetes d'aquest estil:
"cabell de morsa, què bona estàs!
És innegable el goig que fas,
i aquest tipet vist al natural
deu ser del tot sensacional".

"Senyor" -li fa la minyona-
"el que ara em diu no em ve pas nou.
Tot això que sóc tan bufona,
els amics del senyor bé m'ho diuen prou".

En Pujol va amb la llengua fora,
la minyoneta el té capgirat,
s'hi declara i li diu tot hora:
"Vida meva, t'aimo de veritat.
Quan el desig boig s'imposa a la llei,
no cal pas que et digui,
només hi ha un remei.
Vindré a veure't a l'habitació,
si et plau, no passis el baldó".

"Senyor" -li fa la minyona-
"el que ara em diu no em ve pas nou,
que al meu llit és bona l'estona,
els amics del senyor bé m'ho diuen prou".

Tal com l'hi han dit no passa la balda,
però ara ves, es posa vermella
i el senyor traient-li la falda
li diu: "Va noia, que ja no ets donzella".

Per fi ella es destapa tota,
traient-se pel cap la roba de sota.
En Pujol per poc si perd els sentits:
"Com hi ha món quin parell de pits!".

"Senyor" -li fa la minyona-
"el que ara em diu no em ve pas nou,
que el que veuen els emociona,
els amics del senyor bé m'ho diuen prou".

Com que en Pujol és home de peles,
si es mira bé no té un mal posat,
la noia aviat se li descongela
i li dóna amb gust la felicitat.
Deixen caure un vel
que ara som de sobres,
després un sospir
"caram el senyor!"
i ell que li confessa
per fer semblants obres
"que la meva dona,
tu ets molt millor!".

"Senyor" -li fa la minyona-
"el que ara em diu no em ve pas nou,
que en sé encara més que la senyora
els amics del senyor bé m'ho diuen prou".