Lily

Tenia un rostre molt bonic, Lily,
en arribar de Moçambic, Lily,
dins d'un vaixell ple d'immigrants,
ple d'esperança, i ple de mans
per a escombrar un país més ric.

Europa era el seu ideal, Lily,
tothom havia de ser igual aquí.
Però dues negres sempre fan
(ja ho deia Mozart) una blanca:
És un principi universal.

Somniava tant la llibertat, Lily,
l'amor i la fraternitat, Lily,
En un hotel tirant a brut,
van informar-la sense embuts
que els negres no eren ben rebuts.

Va treballar sense descans, Lily,
va fer unes feines humiliants, Lily.
Cridava per vendre enciams
i amb pics i pales a les mans
li feien cor els seus germans.

I quan li deien "Blancaneus", Lily,
ja no els volia parar els peus, Lily,
somreia tot serrant les dents,
hauria vist massa contents
aquells qui es creien tan valents.

Va enamorar-se d'un noi ros, Lily,
que va voler ser el seu espòs, Lily,
però els sogres li van dir que
no eren gens racistes, però que allò
era tota una altra cançó.

Ho va intentar als Estats Units, Lily.
tan democràtics i polits, Lily.
Per descobrir, al cap darrer,
que el color negre allí també
era el color del desesper.

Però en un gran míting a Tennessee
Angela Davis li va dir a Lily:
"Vine, germana, do'm la mà,
sols si ens unim podrem matar
el llop cruel que ens ve a assetjar".

I per tal de vèncer la por, Lily,
també alça el puny en la foscor, Lily.
Uneix el crit a uns altres crits
i lluita amb tots els oprimits
mentre somnia un món millor.

Però en el teu combat quotidià, Lily,
més tard, més d'hora, has de trobar, Lily,
un gran amor i el vostre infant
tindrà el color net i brillant
de la tendresa triomfant.