Senyora

He rebut una carta abans de mitjanit,
la vostra carta urgent, senyora...
No m'ho volia creure, vint cops ho he llegit
fins que he vist que era cert, senyora.
El vostre intens dolor jo també l'he tingut
però no hi puc fer res, senyora;
Ara sabeu que trist és haver-lo perdut:
és dur de suportar, senyora.

Em demaneu perdó de no haver mai comprès
el nostre gran amor, senyora.
Teníeu un sol fill, no teníeu res més
i el vau guardar per vós, senyora.
No em pregunteu, si us plau, què ha esdevingut de mi
després d'haver-me'l pres, senyora;
Avui sofreixo molt, tant com sofria ahir,
crec que ho heu de saber, senyora.

Sens dubte heu preferit la gloriosa mort
de l'heroi triomfant, senyora;
jo no crec que l'heroi tingui més bona sort
que el moribund d'amor, senyora.
I si hagués mort aquí en comptes de ser allà,
hauríeu plorat més, senyora?
Ara que ell ha triat el camí de marxar,
cal que us hi resigneu, senyora.

Voleu que visqui amb vós, jo no puc pas venir:
ben sola envellireu, senyora.

Potser seré cruel, però us ho he de dir:
massa el vaig estimar, senyora,
perquè, fins a la fi, juntes, en un sol plor,
vós i jo recordem, senyora,
l'home que hem adorat alhora vós i jo
i que alhora hem perdut, senyora.

Però el dolor m'ofega, el cor m'ha trasbalsat,
moro del vostre mal, senyora...
Què puc fer, què puc dir si ell ja se n'ha anat,
no puc fer res per vós, senyora.
Per segona vegada ell ens separarà,
no, jo no vindré pas, senyora...
El mal de solitud és dur de suportar,
ja sabeu què vull dir, senyora.